Activitat - Activitats especials -> Altres col·lectius -> Ludi Rubricati -> Per professionals -> Públic familiar -> Totes les activitats -> Tots els públics

LVDI RVBRICATI MMXVI. LA VIDA QUOTIDIANA DELS EXÈRCITS ROMANS EN TEMPS DE PAU

La festa romana de Sant Boi

13256120_1083920741669110_2351576864406749723_n

El nostre Museu acollirà, els propers 11 i 12 de juny, una nova edició dels “LVDI RVBRICATI” (MMXVI), la festa romana de Sant Boi de Llobregat i que, enguany, té com a fil conductor “LA VIDA QUOTIDIANA DELS EXÈRCITS ROMANS EN TEMPS DE PAU”.

La festa se celebrarà, com sempre, als diversos espais amb que compta el Museu, al barri antic de Sant Boi: els jardins de Can Torrents, jardí i pati de Can Barraquer i l’espai termal romà.

L’objectiu de la proposta és aconseguir la comunicació i posada en valor d’aquests espais del Museu de Sant Boi, els quals s’obren a tota mena de públic d’una manera lúdica i festiva.

Totes les activitats es plantegen sota la filosofia d’un apropament integral al patrimoni del passat romà, duent als visitants potencials a gaudir de diversos aspectes de la vida de la gent que va treballar, sentir, olorar, menjar i, en definitiva, viure en un territori transformat per la història però que sempre s’ha de mirar dins la perspectiva humana.

LVDI RVBRICATI – MMXVI

Reviurem la vida quotidiana dels exèrcits romans en temps de pau. Intentem assolir aquesta atmòsfera mitjançant múltiples tallers, adreçats a tot tipus de públic, encara que donant un paper protagonista als nostres nens i nenes.

TALLERS

CVLINA (Cuina). On es realitzaran dues receptes fonamentals per als soldats romans:
- Salis Conditi: una recepta apiciana -d’alta cuina- de sals condimentades per als més diversos usos. La història de la sal està unida a la de la humanitat. Va ser un producte molt important en el món romà, ja que permetia no només la condimentació dels aliments, sinó també la seva preservació en el temps.
- Bucellatvm: Aprendrem a preparar un pa sense llevat que els soldats fabricaven al campament tant en èpoques de pau com de guerra, donat la seva senzilla elaboració i facilitat de transport i conservació. La sal ens la portarem a casa, però el buccellatum el podrem sucar al brou que els legionaris preparen al seu campament …

CIBVS CASTRENSIS (El menjar al campament).
Un soldat romà consumia entre 1 i 1,5 k d’aliments al dia: en la seva major part blat què, en moltes ocasions, es preparava en forma de galeta (bucellatum). Els legionaris prepararan un brou amb la carn de la caça aconseguida aquell mateix dia. El podreu tastar amb el vostre bucellatum.

QVOMODO  VICINI  SCRIBVNT? (Com escriuen els nostres veïns?).
L’arqueologia va demostrant com la presència de dones i nens als campaments militars era molt important. Els nens viurien en els campaments en temps de pau, on rebien educació. L’exèrcit fou un gran instrument en la Romanització del territori i per això tenim campament (castrum) de ficció al costat del Rubricatum (riu Llobregat).
Aquest espai us rebrà com a alumnes que aprenen la llengua paterna: el llatí vulgar, amb el seu lèxic específic, i “dibuixen” la llengua materna, en aquests casos l’ibèric, ja que moltes de les mares del campament ho són.

CORONAE (Corones).
Els primers emperadors de la família dels Cèsars no portaven altres corones sinó de fulles de llorer, instituïdes per corones triomfals i per la creença que les fulles de llorer els protegein dels llamps de Júpiter. Les corones eren un premi pel qual s’honoraven victòries contra els enemics o es premiaven actuacions heroiques.

RETICVLVM  LVTEVM (Xarxa daurada).
Alguns dels atributs que els autors romans ens han transmès com a eminentment femenins estan relacionats amb l’or i l’argent: braçalets, anells, arracades, xarxes pel cabells o pels peus. Els escrits dels clàssics ens parlen de com les núvies portaven una xarxa que els hi recollia el cabell la vespra de les seves noces, la reticulum luteum. El nom de luteum fa referència al color propi de la flama, un color entre groc i vermell.
Podreu participar de la preparació del reticulum luteum que durà -aviat- la filla gran del general a les seves noces.

TEXTRINA: MILITVM VESTIMENTA (El racó del teixit: vestim els soldats).
Als campaments de la república romana s’aglutinen artesans dedicats a la manufactura de productes necessaris per a la vida castrense. No podien faltar els teixidors de roba per reparar i fabricar túniques amb les quals vestir als soldats. En moments de pau, s’exerceixen intercanvis comercials amb els pobles autòctons, obtenint-hi llana (pels mesos d’hivern) i lli (pels mesos de calor).
Podreu conèixer diverses tècniques i, amb un petit teler vertical, ajudar a teixir la túnica d’un soldat.

IN SCAENA (Música i Teatre).
Després de la conquesta de Grècia (146 aC), passant a ser província de l’Imperi, la cultura romana s’hi emmiralla, esdevenint el model a seguir i font d’inspiració de la literatura, l’art i la religió. El procés d’hel·lenització, que ja s’havia iniciat amb la conquesta de Sicília i la Magna Grècia (Sud d’Itàlia), s’intensifica: s’introdueixen els déus grecs llatinitzats, els ordres arquitectònics, els gèneres literaris grecs, … A Roma arriben molts intel·lectuals i persones cultes procedents de Grècia.
Coneixerem diversos aspectes de la “comèdia romana” a partir d’Atelanes, mims i pantomimes, gèneres típicament romans, burlescs, atrevits i obscens que es guanyaven la simpatia del públic.

LAPIS SPECVLARIS (Guix especular: un mineral multiusos).
Un mineral que els romans van explotar a Hispània en zones de l’antiga província Citerior Tarraconensis (Conca-Toledo a Castella-la Manxa i a Almeria) durant els segles I-II dC, així com en altres zones de l’Imperi. Un mineral transparent, exfoliable, fàcil de treballar i del qual s’obtenien unes plaques cristal·lines que s’empraven a manera de vidres i altres usos. A la legió fins i tot existia el càrrec d’specularius o speculariarus, responsable de fer les finestres dels assentaments i castra estables.

TABELLAE  DEFIXIONVM (Les tauletes de maledicció).
L’any 2005, a “Ca la Teresa de l’Oli” (Sant Boi), va ser trobada una curiosa gerra de ceràmica romana comuna (finals del segle II i inicis del III), en la qual un esclau hi va deixar la següent advertència: Germani sum. Fur Caue malum (Sóc propietat de Germanus. Lladre, tem el malefici). Aquesta inscripció és una raresa en el context romà; només s’han trobat dos exemples semblants: a Pompeia i al sud de França.
Les malediccions eren habituals entre els romans: la  tauleta de maledicció (defixio o defixionum tabella), era freqüent al món grecoromà, i on algú demanava a un o més déus que en danyessin d’altres, sovint com a venjança.

GROMA (L’aparell del topògraf romà).
En temps de pau, els soldats es dedicaven a feines com el cadastre, la construcció de vies o l’anivellament del territori. La groma era un aparell d’anivellament utilitzat pels agrimensors romans. Es feia servir per establir línies directes i angles rectes. El topògraf observava la diagonal a través d’un parell de cordes per projectar rectes o traçar línies perpendiculars a la línia definida pel parell de plomades, treballant només en el pla horitzontal sense considerar les diferències de cota.

AQVEDVCTVS (Aqüeducte).
L’exèrcit romà, en temps de pau, participava de la construcció de serveis públics, com ara els aqüeductes, conductes artificials que permetien transportar l’aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d’arcs aeris. De totes maneres, el terme s’aplica sobretot a aquests últims. Aprofiten la inclinació suau del terreny per tal que l’aigua simplement flueixi en el sentit desitjat.
Podreu ajudar-nos a reproduir la maqueta d’un d’aquests aqüeductes.

SAGITTARII (Entrenament amb l’arc).
Sagitarii és el terme llatí que designa els arquers a l’antiga Roma. L’arma normal dels arquers romans, tant d’infanteria com de cavalleria, era l’arc compost, encara que Vegeci recomana entrenar als reclutes arcubus ligneis, amb arcs de fusta.
Podreu participar de l’entrenament en l’ús de l’arc, que en èpoques de pau també els hi servia per aconseguir les seves preses de caça.

ARS  MEDICA: APVD GALENVM (A la consulta de Galè).
Galè de Pèrgam (129 – 200 a 216), fou metge de l’època clàssica. Del seu nom encara deriva la denominació de “galè” que es dona als metges i la branca de la Farmàcia dita Galènica (actualment, Tecnologia farmacèutica). Els seus textos influïren en la medicina durant tota l’època medieval i eren la base del coneixement anatòmic. El tret fonamental del seu pensament mèdic i filosòfic és l’hipocratisme. Galè va fer un compendi o síntesi de totes les escoles mèdiques i filosòfiques que havia freqüentat. Per haver fixat la base naturalista i racional de la medicina, ha estat considerat el pare de la filosofia mèdica.
Podreu assistir a la consulta del metge que us ensenyarà a elaborar un preparat medicinal d’ús tòpic.

LVDI ROMANORVM (Jocs romans).
Resulta sorprenent la quantitat de jocs i entreteniments que practicaven els romans i, encara més, com alguns d’ells han travessat la història fins als nostres dies. Els nadons rebien com a regal petits sonalls i campanetes per estimular els seus sentits en els primers anys de vida: generalment de bronze, però n’hi havia d’argent o bé, de molt humils, fets en simple fang cuit. L’arqueologia i els textos parlen d’un món on el joc era gairebé l’essència de la vida. La infància era plena de jocs. Un simple grapat de nous proporcionava hores d’entreteniment en una varietat de jocs que desborda la imaginació.
Els passatemps dels adults consistien en tabes i daus en els quals ja entraven en jocs d’apostes. Hi eren tan aficionats que va caldre promulgar lleis per tal de pal·liar les conseqüències nefastes dels deutes de joc, que van arruïnar a famílies senceres.
Els Lvdi Rvbricati us permetran exercitar-vos en la seva pràctica.

MODE TARDO IMPERIALI (La moda tardoromana).
A les acaballes del segle III, l’Imperi va ser reorganitzat després de superar una gran crisi que va estar a punt de desintegrar-lo. Un nou ordre afectava tots els aspectes de la vida i les formes estètiques van canviar de forma significativa. La manera de vestir del nou imperi cristià va obeir a nous valors morals així com a la influència de pobles de més enllà de les fronteres i a un refredament climàtic. El resultat va ser una moda que va caracteritzar tot el període de la tardo-antiguitat arribant la seva influència fins al segle XII a occident i molt més enllà a orient.
Us convidem a participar de la passarel·la de la moda del moment tardo-romà.

RVBRICATI THERMAE (Les Termes de Sant Boi).
El món termal representa el màxim exponent de la gestió de l’aigua, un dels pilars bàsics en què es va sustentar l’imperi romà.  Els exèrcits podien prendre un territori però la seva romanització depenia de l’atractiu que els avantatges de la seva civilització oferís als seus habitants. La disponibilitat d’aigua corrent en cases privades riques i d’accés gratuït per a tots en les fonts públiques, gràcies a la construcció d’aqüeductes, despertava la més profunda admiració entre els indígenes que desitjaven integrar-se en una cultura que prometia una vida millor.
Un grup de recreadors en farà conèixer el monument en el seu context històric.

CVM TARDO IMPERIALI EXERCITV LVDERE (Juguem amb l’exèrcit tardo-romà).
En aquest joc de taula, formarem part de l’exèrcit romà en temps de pau. Amb una estructura de caselles i mitjançant la utilització de ninots, els i les participants, s’acostaran a un ampli ventall de funcions de l’exèrcit tardo-romà en temps de pau fent ús de dibuixos a sobre del taulell de joc i il·lustracions que ens ajudaran a exemplificar situacions reals paral·lelament al transcurs del joc.

ESPECTACLES DE RECREACIÓ
Comptarem, novament, amb la col·laboració dels reenactors Evocati i Propugnatores barcinonenses que ens endinsaran en l’ambient romà i en la vida de l’exèrcit tardo-romà en temps de pau. Evocati aporta el muntatge del campament imperial, els legionaris, un thermopolium i la recreació del judici a un soldat.

ROMANI LEGIONARII OTIVM (El legionari romà i el seu temps d’oci).
No tot eren lluites en l’exèrcit romà i, especialment en temps de pau, els legionaris gaudien, una vegada realitzades les seves obligacions al campament, de molt temps d’oci. Si els campaments es trobaven a la vora d’una colònia o d’un municipi, es passaven molt temps als seus carrers, fòrums i tavernes. Si bé no podien casar-se durant el termini del seu allistament, solien tenir parelles estables i fills.

TARDVS IMPERIALIS  EXERCITVS IN PACIS TEMPORIBVS (L’exèrcit tardo-romà en temps de pau).
Els soldats dels grans exèrcits de camp solien ser allotjats a les ciutats en tant que les unitats destinades a la vigilància fronterera s’aquarteraven en fortaleses dins de les quals també s’hi instal·laven les seves famílies (l’antiga prohibició de matrimoni per als militars havia estat abolida). Els primers eren allotjats en cases particulars, els amos de les quals havien de cedir una tercera part de la seva llar, la qual cosa donava peu a friccions que només podien tallar-se mitjançant dures penes per als militars que abusaven dels seus amfitrions.

Horaris d’actuació a càrrec d’EVOCATI:

Dissabte, 11:
17:45 – 18:30: Actuació general d’ambientació.
18:30 – 19:00: Representació específica.
19:15 – 20:00: Actuació general d’ambientació.
20:00 – 20:30: Representació específica.

Diumenge, 12:
10:45 – 11:30: Actuació general d’ambientació.
11:30 – 12:00: Representació específica.
12:15 – 13:00: Actuació general d’ambientació.
13:00 – 13:30: Representació específica.

EL MUSEU CONVIDAT
Enguany comptarem amb la presència del MUSEU DE TONA, custodi i dinamitzador del jaciment del CAMP DE LES LLOSES, un vicus (nucli de poblament) de caràcter militar, atesa la presència d’elements relacionats amb les activitats i les necessitats de l’exèrcit, i l’urbanisme, que recorda el d’alguns estatges militars.

* * *

DATES I HORARI

11 i 12 de juny de 2016 amb el següent horari d’obertura al públic:

DISSABTE:   de 17 h fins a les 21 h.
DIUMENGE: de 10 h fins a les 14 h.

Més informació: Espot promocionalCartell 2016

Dates:

  • 11/06/2016 - 17 a 21 h
  • 12/06/2016 - 10 a 14 h