DSC_6306

Actualitat

LVDI RVBRICATI MMXVII – LA MORT A ROMA

dimarts 23 de maig, 10:31h

Festa_romana_2017_cartellV3_DEF_BAIXA

Els dies 9, 10 i 11 de juny, el festival Ludi Rubricati suposa una interessant proposta de difusió patrimonial ja consolidada i amb una llarga trajectòria (14 edicions) que fan d’ell un referent.

Ludi MMXVII (vídeo promocional)

L’objectiu principal de la proposta és la posada en valor dels espais museístics santboians (Can Barraquer, Can Torrents i Termes Romanes), els quals s’obren al públic d’una manera lúdica i festiva, generant  un interès que traspassa les fronteres municipals, tal i com s’ha pogut demostrar al llarg d’anys de desenvolupament.

Totes les activitats es plantegen sota la filosofia d’un apropament integral al passat romà, duent als participants a gaudir dels cinc sentits.  Aquest any  2017 el tema escollit és:  Funus: la mort en el món romà,  mirant aquesta fet amb una perspectiva positiva i de quotidianitat.

La mort i la vida tenien la mateixa importància per als romans. Les persones no morien del tot, si no que perduraven en el record dels vius, d’aquí la transcendència dels ritus funeraris que van anar evolucionant en el temps i que van adoptar costums de les cultures amb les que van entrar en contacte. En aquest sentit, el culte a la mort contribuïa a no perdre la memòria dels avantpassats.

Divendres dia 9, a les 20’30 h. i a les Termes Romanes: Inauguració de l’exposició “HIC-SITUS-EST (aquí descansa)”, sobre creences i rituals de la mort a l’antiga Roma.

HIC-SITUS-EST


Divendres dia 9, a les 21’30 h. i al Museu de Sant Boi (Can Torrents)
: Teatre clàssic amb l’obra “PSEUDOLUS” (Teatre Etalia).

Pseudolus
Dissabte, 10 (tarda) i diumenge, 11 (matí): “LVDI RVBRICATI MMXVII”. Com a eines que ajudin a portar a terme la proposta temàtica d’enguany, es compta amb tot un seguit d’activitats lúdiques i pedagògiques i de reconstrucció històrica, que ajudaran a traslladar-nos a temps passats.

Tallers dels “LVDI RVBRICATI MMXVII”

MAGICA TABELLA: LES TAULETES DE MALEDICCIÓ. Una tauleta de maledicció (en llatí: defixio o defixionum tabella) era un mitjà freqüent per maleir en el món grecoromà, pel qual algú demanava a un o més déus que en danyessin d’altres, sovint com a venjança. S’escrivien aquests textos en fines fulles de plom que posteriorment s’enrotllaven, doblegaven o clavaven. Aquestes tauletes es col·locaven normalment sota terra, ja fos enterrant-les en tombes, llençant-les en deus, pous o piscines, amagant-les en santuaris subterranis, o incrustant-les a les parets dels temples.

RETICVLVM  LVTEVM: RET DAURADA. Alguns dels atributs que els autors romans ens han transmès com a eminentment femenins estan relacionats amb l’or i la plata. Així per exemple es parla de braçalets, anells, arracades, rets pel cabell o també pels peus. A partir dels escrits dels clàssics sabem com la núvia portava una ret que recollia el cabell  la vespra del les seves noces. Aquesta ret es denominava reticulum luteum. El nom de luteum feia referència al color propi de la flama, un color entre groc i vermell. Es tracta d’una còfia reticular que recollia el cabell de la jove (reticulum, tegmen capitis muliebre) i que aquesta acostumava a fer servir d’una manera ritual la nit prèvia a les seves noces. Es conserven algunes d’aquestes xarxes amb les quals algunes noies romanes van ser enterrades.

ORNATRIX. PERRUQUERIA ROMANA. Tot i que en el funus les dones portaven els cabells despentinats, difunts i difuntes eren pentinats i se’ls hi aplicaven ungüents aromàtics per evitar la olor natural de la descomposició del cos abans del funus i durant tota la cerimònia mortuòria.  Coneixerem la necròpolis d’Al-Fayum.

CREPVNDIAE: LES JOGUINES DE LES TOMBES INFANTILS. Nines, ocellets, boles, vaixella, aixovar, pilotetes, ninots, firetes, animalets… tots aquests objectes que acostumen a trobar-se en les tombes de nens, nenes i dones, corresponen a les joguines que formaven part del seus jocs quan eren vius. En aquest taller podreu fabricar amb terracota alguna joguina com aquestes que formarien part dels aixovars de nens i nenes romans.

LAPIS SPECVLARIS PER A L’ETERNITAT:  GUIX ESPECULAR (UN MINERAL MULTIUSOS). El lapis specularis, o guix especular,  és un mineral que els romans van explotar principalment a Hispània en zones de l’antiga província Citerior Tarraconensis, en les actuals províncies de Conca-Toledo a Castella-la Manxa i a Almeria, durant els segles I-II dC, així com en altres zones de l’Imperi. Es tracta d’un mineral transparent, exfoliable i fàcil de treballar, del qual s’obtenien unes plaques cristal·lines que s’empraven a manera de vidres i altres usos. Les làmines obtingudes s’encastaven en carcasses de fusta i altres materials a manera de vitralls per fer arribar la llum a l’interior de les cases i als grans edificis públics, especialment en els recintes de tipus termal on una bona il·luminació era imprescindible i fonamental.

OSCULATORIVM: ENIGMÀTICA PEÇA DE L’AIXOVAR ROMÀ.  L’”osculatori” va ser un objecte molt estès en el món romà, I consisteix en una vareta acabada en un cèrcol i en l’altre extrem en alguna figura, majoritàriament un au o una figura similar simplificada. Es desconeix exactament la seva funció, podent servir de removedor de perfums i ungüents, i sempre associat a l’aixovar de la vida privada. Hi ha fins i tot qui els va interpretar com una mena de fus d’ús femení.

MAVSOLEVM: LA SUMPTUOSITAT DE LA MORT. La llei de les Dotze Taules va prohibir enterrar o cremar els cadàvers dins el recinte de la ciutat. Les tombes dels romans es van obrir indistintament  ara al camp, ara en un jardí de pertinença del difunt, ara en un terreny comprat per aquesta finalitat. La voluntat dels particulars o de la seva família, dels seus amics o dels seus patrons era, doncs, la que fixava el lloc de les sepultures. Els individus menys afortunats i molts esclaus, quan morien eren tirats a una mena de canyets anomenats puticulio culirue. No obstant això,  si algun patró o amo generós volia honorar la memòria d’un client o d’un esclau fidel i virtuós, li comprava un terreny per erigir una tomba o li donava lloc a la seva pròpia sepultura familiar. En aquest espai podreu crear la maqueta d’un d’aquests monuments funeraris.

EL PAS DE LA LLACUNA ESTIGIACaront és un geni del món infernal, un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l’Hades. Caront és el barquer que transportava les ànimes cap a l’interior de l’Hades, la creuava regularment amb la seva càrrega d’ànimes fins a l’altre costat on Cerber vigilava que no entressin altra cosa que ànimes i que no en sortís cap. El zelós barquer cobrava un pagament per viatge i és per això que, als morts, se’ls enterrava amb una moneda sota la llengua.

POLLINCTOR: L’ENCARREGAT DELS BÀLSAMSPollinctor és el nom que rebia en la Roma Antiga l’esclau del libitinarius, al servei de les pompes fúnebres, que tenia per responsabilitat el rentar i embalsamar els cadàvers abans de ser enterrats o incinerats. En aquest racó podeu ajudar al pollinctor en aquesta important tasca, preparant un aromàtic bàlsam.

Per primera vegada tindrem un Laboratori d’Arqueologia, on investigarem :

- INVESTIGANT LES RESTES DEL BANQUET FUNERARI.  Els arqueòlegs podem arribar a conèixer com varen ser els banquets funeraris a través de les restes de menges que es poden trobar durant les excavacions arqueològiques. A partir d’aquestes restes podem saber quins varen ser els seus àpats el dia que s’honrava la memòria del difunt. En aquest taller podreu fer d’arqueòlegs i intentar recuperar els sediments que podreu analitzar després en el laboratori. Ajudareu als especialistes a dur a terme la tècnica de la flotació, i així podreu rentar les mostres que hi ha als sediments en tancs, aïllant llavors, carbons, ossos i altres materials amb els quals realitzareu una petita investigació.

- ELS OSSOS PARLEN. QUINES MALALTIES PATiEN ELS ROMANS?. Aquesta és una  activitat centrada en el apropament al món de les malalties dels homes i dones en época romana. Com vivien i morien aquests nens, dones i homes?. Mitjançant la paleoantropologia i la paleopatologia descobrirem quines eren les malalties més freqüents que patien al llarg de la seva vida. L’activitat permetrà assolir coneixements sobre anatomia humana i paleoantropologia d’una manera divertida i en família.

Comptaem, a més, amb tres espais on es faran recreacions històriques , que volem siguin una sorpresa.

Horaris:

- Divendres dia 9, a les 21 hores: Teatre , a la terrassa de Can Barraquer, amb servei de bar i de guarderia.

- Dissabte dia 10 de 17 a 21 hores: Tallers i reconstrucció històrica, a Termes Romanes, Can Torrents i Can Barraquer.

- Diumenge dia 11 de 10 a 14 hores: Tallers i reconstrucció històrica, a Termes Romanes, Can Torrents i Can Barraquer.

Activitats gratuïtes. Aptes per a tots els públics.